1. |
Estiu De 1995
04:55
|
|||
|
Aquell estiu de mil nou-cents noranta-cinc podria haver tingut un final perfecte. Aquell estiu m’hagués casat amb tu sense dubtar ni un moment si era precipitat. Un matrimoni amb només quinze anys, una cerimònia enmig d'arbres fruiters, davant dels teus amics ens hauríem besat, ens hauríem casat tu i jo.
Quan ho penso, com puc haver canviat en tan poc temps? Com és que em sembla una condemna ara qualsevol compromís? Fills, cases, feina, o plans de futur, però un matrimoni de només quinze anys em segueix semblant el millor final per un estiu perfecte.
|
||||
2. |
La Zona Franca
03:06
|
|||
|
Mirant el mar des de la platja, deixant que l'aigua em mulli els peus, entenc de sobte quin és l'origen de les meves pors. Jo sóc uns peus quiets a la sorra al punt exacte on s'acaba el mar, el punt exacte on no hi cap perill per mi.
Imagina't la postal: un mar salvatge però passi el que passi res em podrà fer cap mal; mantinc la distància perfecta per no prendre mal.
I sé que mai tindré el coratge de capbussar-me i començar a nadar, m'aterroritza imaginar-me la profunditat. I no cal que ho digui, que el mar ets tu, i el que m'espanta és que mai podràs abandonar la costa i deixar la platja per venir amb mi.
Visualitza la postal, visualitza les onades mullant uns peus en el punt exacte on les coses no poden fer mal, en un equilibri precari que no es pot trencar.
|
||||
3. |
||||
|
Plou, s’ha fet de nit i encara t’espero, veient com el temporal esborra el paissatge i el teu record.
Ai, encara ressonen les promeses del teu amor. Ai, com es van perdent entre la tempesta, la nit i el dolor.
Mireu les meves mans, ara són de pedra. Mireu, mireu aquests dits quiets ontra el vidre, contra la foscor.
Ai, un cop vaig tenir-te sota la pluja, entre les mans. I ara només tinc aquest silenci, i aquest temporal.
Un cop, un cop i mil cops s’obre la porta. Entres, t’agenolles i et perdono i sóc feliç.
Ai, la porta és tancada i la casa buida, i encara és de nit. Ai, la pluja és eterna i aquest dolor és infinit.
Ai, encara ressonen les promeses del teu amor. Ai, com es van perdent entre la tempesta, la nit i el dolor.
Pluja i foscor.
Silenci i buidor.
Nit i dolor.
|
||||
discosdekirlian Barcelona, Spain
Casa de Discos y Libros. Independent Record Label. A.O.P. (Adult Oriented Pop)
discosdekirlian@gmail.com
If you like DK09 Estiu De 1995 | La Zona Franca, you may also like:
Love Record Breaker
by The Smittens
supported by 4 fans who also own “DK09 Estiu De 1995 | La Zona Franca”
go to album
supported by 4 fans who also own “DK09 Estiu De 1995 | La Zona Franca”
go to album
supported by 4 fans who also own “DK09 Estiu De 1995 | La Zona Franca”
go to album
New York duo showcase an enigmatic blend of math rock guitars, pop-punk sing-a-longs, emo confessionals, and even rave-ready synths.
go to album
The transatlantic duo's debut is full of bold and dancefloor-ready synthpop with biting undertones.
go to album
いちまいめ (ichimaime)
by Aya Nakano and the Bremen
Take a trip around the world with the album of sophisticated acoustic pop from Aya Nakano and a changing line-up of musicians.
go to album
A Great Circle Route
by Tvärvägen
Composer Henrik Öhberg, aka Tvärvägen, balances 20th century minimalism with a uniquely melodic sensibility on his fifth LP.
go to album
