|
Avions passen a l’hora de sopar amb les seues llums enceses,
ocells de la nit cap enllà – cap ací en mig del cel de la ciutat.
Estàs allà d’alt i estàs ací baix a la llum de les estreles.
És temps de dormir i d’alçar-se prompte per la feina de demà.
Gent – idees. Avions se’n van, avions se’n venen.
Temps – històries. A vore qui cau de més alt.
Gent- idees. Avions se´n van, ocells se´n venen.
Temps - històries. I qui no s´ha caigut de dalt...
Avions passen a l’hora de sopar com un tró sense tormenta,
ocells de la nit cap enllà-cap ací, i qui no s’els escoltarà.
Remors en la boira que es va estenent com la llum de l’alborada.
Temps de dormir i d’alçar-se prompte per la feina de demà.
Gent – idees. Avions se’n van, avions se’n venen.
Temps-històries. A vore qui cau de més alt.
////
Aviones pasan a la hora de cenar con sus luces encendidas.
Aves nocturnas de aquí para allá en medio del cielo de la ciudad.
Y estás allá arriba, y aquí abajo a la luz de las estrellas.
Es hora de dormir y levantarse pronto para el trabajo de mañana.
Gente, ideas… Aviones se van, aviones vienen.
Tiempo, historias. A ver quién cae de más alto…
Gente, ideas...Avions se van, pájaros vienen.
Tiempo, historias. Y a ver quien no se ha caído de arriba...
Los aviones pasan a la hora de cenar como un trueno sin tormenta.
Aves nocturnas de aquí para allá, y quién no las escuchará.
Rumores en la niebla que se va extendiendo como la luz de la alborada,
tiempo de dormir y levantarse pronto para el trabajo de mañana.
Gente, ideas… Aviones van, aviones vienen.
Tiempo, historias. A ver quién cae de más alto.
|
|
Gatitos pequeños, salid, salid
que el hada de los gatos
ya está aquí, por fin, por fin.
Felinos divinos, venid, venid
que el tiempo de los gatos ya está aquí
por fin, fin.
|
|
Mai no tindràs el valor de tornar
a dir-me quant m’estimes.
Dius que la bellesa no és més
que l’inici de la tempesta,
que tot allò que encanta acaba prompte.
Si et vulguera més hauria d’assassinar-te.
Haurem de posar entre els dos temps a muntanyes,
sacs plens d’arena entre les bales.
L’esperit de la pluja guardará este amor,
sentiràs la cançó suau en el cristal.
Una cançó que canten unes xiques
mentre es pinten els llavis tranquil·les
a les taules d’un bar al carrer Les Barques.
Esperant només, esperant que passen homes.
Esperant clients, esperant que passen coses.
I tu mai no tindràs el valor de tornar
a dir-me quant m’estimes.
Tens molt poca vergonya i no em saludes,
com si tu i jo no ens coneguérem,
com si mai no haguérem fet coses prohibides,
com si tu i jo …
Però mai no tindràs el valor de tornar
a dir-me quant m’estimes.
Esperit de la pluja …
////
Nunca tendrás el valor de volver a decir
lo mucho que me quieres.
Dices que la belleza no es más
que el inicio de la tormenta,
que todo aquello encantador acaba pronto.
Para amarte más tendría que asesinarte.
Pondremos entre los dos tiempo a las montañas,
sacos de arena entre las balas.
El espíritu de la lluvia guardará este amor,
sentirás su canción suave en el cristal.
Una canción que habla de unas chicas
que se pintan los labios despacio
en las mesas de un bar de la calle Les Barques,
esperando solo, esperando hombres,
esperando clientes, esperando que pasen cosas.
Y tú nunca tendrás el valor de volver
a decir lo mucho que me quieres.
No tienes vergüenza y no me saludas
como si no nos conociéramos.
Como si nunca hubiéramos hecho cosas prohibidas,
como si tú y yo…
Pero nunca tendrás el valor de volver a decir
lo mucho que me quieres.
Espíritu de la lluvia…
|