DK39 Coses que passen un sol cop

by Barbacoa

/
1.
2.
3.
4.
5.
02:55
6.
7.
02:38
8.

about

CD digifile. 100 copias numeradas.

Puedes pedir el Cd aquí / Order Cd here:

discosdekirlian.tictail.com/product/dk39-barbacoa-coses-que-passen-un-sol-cop



1, 2, 3*, 4, 5 y 6, Colegiata del castillo de Àger, 27 de Junio de 2014, dentro del festival Vallsonora.

Margarida Mariño, violonchelo. Toni
Farran de Agsounds, técnico de sonido.

7, Berlín, Junio de 2016. Anna Taulés, voz. Diego Delgado de Octubre.tv, grabación.

8, Barcelona, Abril de 2014. Margarida Mariño, violonchelo. Toni Corrales, viola. Roser Farré, primer violín. María Ibáñez,
segundo violín. Look behind you!! con Alfons Fernández, Jordi Ribas y Francesc Roig, grabación

Lucia Bressa, diseño y artwork.

3*, es una versión de “Mia fora thimame”. Giannis Spanos, música. Giorgios Papastefanou, letra. Arleta, interpretación.

Gràcies una vegada més Vallsonora!!!

credits

released January 10, 2017

Editamos el directo que BARBACOA ofreció dentro del festival Vallsonora el 27 de junio de 2014 en el Castillo-Colegiata de Sant Pere en Àger (Lleida) dónde grabó su debut editado en 7" por DK.Jordi estuvo acompañado por Margarida Mariño al cello en un recinto único y mágico. Este disco resume la serie de mágicos conciertos que Margarida y Jordi dieron por Catalunya durante 2014 presentando "Estiu de 1995/La Zona Franca" en una comunión, sencillez y emoción únicas e irrepetibles. Lo acompaña "El huracán" en voz de Anna Taulés (Imperio) y "La Zona Franca" en una toma en directo  acompañado por un cuarteto de cuerda. Cosas que solo pasan una vez.

tags

license

all rights reserved

about

discosdekirlian Barcelona, Spain

Casa de discos y libros. Poble Sec (Barcelona) desde Octubre de 2011. Dibujos&logos:Javier Castro.
discosdekirlian@gmail.com

Online Shop/Tienda:
discosdekirlian.tictail.com

contact / help

Contact discosdekirlian

Streaming and
Download help

Redeem code

Track Name: Qui està despert?
Qui està despert a mitjanit buscant un bar obert a mitjanit entre setmana per fer una canya abans de tornar a casa sol?
Que em truqui, sense vergonya.
Que em piqui, no importa l’hora.
Que estic avorrit a casa sol.
Track Name: Tot l´univers
Dins una copa de vi, tot l'univers
Sota l'ombra d'uns pins, tot l'univers
A la ginesta que creix al costat del cami hi ha tot l'univers
Entre les banyes d'un brau

Tot l'univers dins un micro processador
A les campanes de bronze de la catedral
Dins la mecànica simple d'un telescopi hi ha tot l'univers
Entre el magnesi i el fosfor, tot l'univers

Tot l'univers contingut al motiu estampat sobre el teu vestit
En el perfecte reflexe de l'ull de vidre d'un gos dissecat
Dins un fascicle perdut de l'enciclopedia d'història naval
Dins cada copa de vi
Track Name: Porta tancada y casa buida
Plou, s’ha fet de nit i encara t’espero, veient com el temporal esborra el paissatge i el teu record.
Ai, encara ressonen les promeses del teu amor. Ai, com es van perdent entre la tempesta, la nit i el dolor.
Mireu les meves mans, ara són de pedra. Mireu, mireu aquests dits quiets ontra el vidre, contra la foscor.
Ai, un cop vaig tenir-te sota la pluja, entre les mans. I ara només tinc aquest silenci, i aquest temporal.
Un cop, un cop i mil cops s’obre la porta. Entres, t’agenolles i et perdono i sóc feliç.
Ai, la porta és tancada i la casa buida, i encara és de nit. Ai, la pluja és eterna i aquest dolor és infinit.
Ai, encara ressonen les promeses del teu amor. Ai, com es van perdent entre la tempesta, la nit i el dolor.
Pluja i foscor.
Silenci i buidor.
Nit i dolor.
Track Name: La Zona Franca
Mirant el mar des de la platja, deixant que l'aigua em mulli els peus, entenc de sobte quin és l'origen de les meves pors. Jo sóc uns peus quiets a la sorra al punt exacte on s'acaba el mar, el punt exacte on no hi cap perill per mi.

Imagina't la postal: un mar salvatge però passi el que passi res em podrà fer cap mal; mantinc la distància perfecta per no prendre mal.

I sé que mai tindré el coratge de capbussar-me i començar a nadar, m'aterroritza imaginar-me la profunditat. I no cal que ho digui, que el mar ets tu, i el que m'espanta és que mai podràs abandonar la costa i deixar la platja per venir amb mi.

Visualitza la postal, visualitza les onades mullant uns peus en el punt exacte on les coses no poden fer mal, en un equilibri precari que no es pot trencar.
Track Name: L´amor
Jo l´he vist, l´he tingut, enredat entre els dits esperant-me despert entre els llençols del meu llit.
M´ha cantat cançons, cançons dignes d´un emperador.
L´amor...
l´he tingut l´he perdut, fa tant mal quan se´n va, va deixant un rastre de dolor i de sang
com un animal que et clava els ullals en el teu pit.
L´amor...

I demanaràs a crits, que preferiries morir i que acabi aquest patir.

Però escolta´m amic, quan te´l trobis, abraça´l i apreta´l ben fort contra el pit,
davant donarà, diràs a tothom que hauries preferit morir.

Però en el fons sabràs que res es compara amb haver vist o tingut...
L´amor.
Track Name: Estiu de 1995
Aquell estiu de mil nou-cents noranta-cinc podria haver tingut un final perfecte. Aquell estiu m’hagués casat amb tu sense dubtar ni un moment si era precipitat. Un matrimoni amb només quinze anys, una cerimònia enmig d'arbres fruiters, davant dels teus amics ens hauríem besat, ens hauríem casat tu i jo.

Quan ho penso, com puc haver canviat en tan poc temps? Com és que em sembla una condemna ara qualsevol compromís? Fills, cases, feina, o plans de futur, però un matrimoni de només quinze anys em segueix semblant el millor final per un estiu perfecte.
Track Name: El huracán
Huracán de miedo y rabia
Una casa que se rompe.
Abandona tu ciudad, tu zona de seguridad y empieza una nueva vida en una ciudad lejana.
Canaliza tu dolor, haz con ello una canción y no te fijes en el viento que no deja de seguirte y que levanta sin parar por dondequiera que vas polvaredas de recuerdos en sitios insospechados.
Ya verás como al final algún día el huracán perderá algo de su fuerza.
Track Name: La Zona Franca (cuarteto)
Mirant el mar des de la platja, deixant que l'aigua em mulli els peus, entenc de sobte quin és l'origen de les meves pors. Jo sóc uns peus quiets a la sorra al punt exacte on s'acaba el mar, el punt exacte on no hi cap perill per mi.

Imagina't la postal: un mar salvatge però passi el que passi res em podrà fer cap mal; mantinc la distància perfecta per no prendre mal.

I sé que mai tindré el coratge de capbussar-me i començar a nadar, m'aterroritza imaginar-me la profunditat. I no cal que ho digui, que el mar ets tu, i el que m'espanta és que mai podràs abandonar la costa i deixar la platja per venir amb mi.

Visualitza la postal, visualitza les onades mullant uns peus en el punt exacte on les coses no poden fer mal, en un equilibri precari que no es pot trencar.