1. |
Qui està despert?
04:17
|
|||
Qui està despert a mitjanit buscant un bar obert a mitjanit entre setmana per fer una canya abans de tornar a casa sol?
Que em truqui, sense vergonya.
Que em piqui, no importa l’hora.
Que estic avorrit a casa sol.
|
||||
2. |
Tot l´univers
03:19
|
|||
Dins una copa de vi, tot l'univers
Sota l'ombra d'uns pins, tot l'univers
A la ginesta que creix al costat del cami hi ha tot l'univers
Entre les banyes d'un brau
Tot l'univers dins un micro processador
A les campanes de bronze de la catedral
Dins la mecànica simple d'un telescopi hi ha tot l'univers
Entre el magnesi i el fosfor, tot l'univers
Tot l'univers contingut al motiu estampat sobre el teu vestit
En el perfecte reflexe de l'ull de vidre d'un gos dissecat
Dins un fascicle perdut de l'enciclopedia d'història naval
Dins cada copa de vi
|
||||
3. |
||||
Plou, s’ha fet de nit i encara t’espero, veient com el temporal esborra el paissatge i el teu record.
Ai, encara ressonen les promeses del teu amor. Ai, com es van perdent entre la tempesta, la nit i el dolor.
Mireu les meves mans, ara són de pedra. Mireu, mireu aquests dits quiets ontra el vidre, contra la foscor.
Ai, un cop vaig tenir-te sota la pluja, entre les mans. I ara només tinc aquest silenci, i aquest temporal.
Un cop, un cop i mil cops s’obre la porta. Entres, t’agenolles i et perdono i sóc feliç.
Ai, la porta és tancada i la casa buida, i encara és de nit. Ai, la pluja és eterna i aquest dolor és infinit.
Ai, encara ressonen les promeses del teu amor. Ai, com es van perdent entre la tempesta, la nit i el dolor.
Pluja i foscor.
Silenci i buidor.
Nit i dolor.
|
||||
4. |
La Zona Franca
03:25
|
|||
Mirant el mar des de la platja, deixant que l'aigua em mulli els peus, entenc de sobte quin és l'origen de les meves pors. Jo sóc uns peus quiets a la sorra al punt exacte on s'acaba el mar, el punt exacte on no hi cap perill per mi.
Imagina't la postal: un mar salvatge però passi el que passi res em podrà fer cap mal; mantinc la distància perfecta per no prendre mal.
I sé que mai tindré el coratge de capbussar-me i començar a nadar, m'aterroritza imaginar-me la profunditat. I no cal que ho digui, que el mar ets tu, i el que m'espanta és que mai podràs abandonar la costa i deixar la platja per venir amb mi.
Visualitza la postal, visualitza les onades mullant uns peus en el punt exacte on les coses no poden fer mal, en un equilibri precari que no es pot trencar.
|
||||
5. |
L´amor
02:55
|
|||
Jo l´he vist, l´he tingut, enredat entre els dits esperant-me despert entre els llençols del meu llit.
M´ha cantat cançons, cançons dignes d´un emperador.
L´amor...
l´he tingut l´he perdut, fa tant mal quan se´n va, va deixant un rastre de dolor i de sang
com un animal que et clava els ullals en el teu pit.
L´amor...
I demanaràs a crits, que preferiries morir i que acabi aquest patir.
Però escolta´m amic, quan te´l trobis, abraça´l i apreta´l ben fort contra el pit,
davant donarà, diràs a tothom que hauries preferit morir.
Però en el fons sabràs que res es compara amb haver vist o tingut...
L´amor.
|
||||
6. |
Estiu de 1995
04:59
|
|||
Aquell estiu de mil nou-cents noranta-cinc podria haver tingut un final perfecte. Aquell estiu m’hagués casat amb tu sense dubtar ni un moment si era precipitat. Un matrimoni amb només quinze anys, una cerimònia enmig d'arbres fruiters, davant dels teus amics ens hauríem besat, ens hauríem casat tu i jo.
Quan ho penso, com puc haver canviat en tan poc temps? Com és que em sembla una condemna ara qualsevol compromís? Fills, cases, feina, o plans de futur, però un matrimoni de només quinze anys em segueix semblant el millor final per un estiu perfecte.
|
||||
7. |
El huracán
02:38
|
|||
Huracán de miedo y rabia
Una casa que se rompe.
Abandona tu ciudad, tu zona de seguridad y empieza una nueva vida en una ciudad lejana.
Canaliza tu dolor, haz con ello una canción y no te fijes en el viento que no deja de seguirte y que levanta sin parar por dondequiera que vas polvaredas de recuerdos en sitios insospechados.
Ya verás como al final algún día el huracán perderá algo de su fuerza.
|
||||
8. |
||||
Mirant el mar des de la platja, deixant que l'aigua em mulli els peus, entenc de sobte quin és l'origen de les meves pors. Jo sóc uns peus quiets a la sorra al punt exacte on s'acaba el mar, el punt exacte on no hi cap perill per mi.
Imagina't la postal: un mar salvatge però passi el que passi res em podrà fer cap mal; mantinc la distància perfecta per no prendre mal.
I sé que mai tindré el coratge de capbussar-me i començar a nadar, m'aterroritza imaginar-me la profunditat. I no cal que ho digui, que el mar ets tu, i el que m'espanta és que mai podràs abandonar la costa i deixar la platja per venir amb mi.
Visualitza la postal, visualitza les onades mullant uns peus en el punt exacte on les coses no poden fer mal, en un equilibri precari que no es pot trencar.
|
discosdekirlian Barcelona, Spain
Casa de Discos y Libros. Independent Record Label. A.O.P. (Adult Oriented Pop)
discosdekirlian@gmail.com
Streaming and Download help
If you like DK39 Coses que passen un sol cop, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp