1. |
L´amor
03:28
|
|||
Jo l´he vist, l´he tingut, enredat entre els dits esperant-me despert entre els llençols del meu llit.
M´ha cantat cançons, cançons dignes d´un emperador.
L´amor...
l´he tingut l´he perdut, fa tant mal quan se´n va, va deixant un rastre de dolor i de sang
com un animal que et clava els ullals en el teu pit.
L´amor...
I demanaràs a crits, que preferiries morir i que acabi aquest patir.
Però escolta´m amic, quan te´l trobis, abraça´l i apreta´l ben fort contra el pit,
davant donarà, diràs a tothom que hauries preferit morir.
Però en el fons sabràs que res es compara amb haver vist o tingut...
L´amor.
|
||||
2. |
Els homes
02:45
|
|||
3. |
Les amigues que ara tinc
03:49
|
|||
Dins una habitació perdem tot el control. Et costarà saber qui de nosaltres va més drogat. Mireu com ballen, com es mouen, les amigues que ara tinc.
Entrem plegats al bany, buscant intimitat. Dins la banyera fem una conversa confessional. Com es parlen i es respecten les amigues que ara tinc.
Canviem a un altre pis, els músics són aquí, des de la cuina sento com la festa es va esmorteint. M’equivoco i m’enamoro de les amigues que ara tinc.
Tornem un altre cop a la primera habitació. Qui pot endevinar si aquesta nit acabarà? M’ensenyen les ferides mentre es treuen els vestits. Em perdonen les errades i m’ofereixen els seus llits. Com es mouen i m’abracen les amigues que ara tinc.
|
||||
4. |
El huracán
03:13
|
|||
Huracán de miedo y rabia
Una casa que se rompe.
Abandona tu ciudad, tu zona de seguridad y empieza una nueva vida en una ciudad lejana.
Canaliza tu dolor, haz con ello una canción y no te fijes en el viento que no deja de seguirte y que levanta sin parar por dondequiera que vas polvaredas de recuerdos en sitios insospechados.
Ya verás como al final algún día el huracán perderá algo de su fuerza.
|
||||
5. |
L´aeroport
03:08
|
|||
Des de l’aeroport fin son ara visc passa un autobús que creua les afores. I avui el meu vol ha aterrat tan tard que he estat esperant-lo gairebé mitja hora. I mentres fumava he començat a fer una llista de tot el que m’han preguntat.
Quan has arribat? Com vas per Berlín? Per que no vens més sovint a Barcelona? Fins quin dia estàs? Ón estàs dormint? Has vingut per fer un concert de Barbacoa? Estàs més prim. Estàs canviat. Te l’has trobat? L’has perdonat?
I l’autobús, lent i segur deixa enrere barris dels que no conec el nom. Són tan bonics, són tan obscurs, són tan extranys.
|
||||
6. |
||||
Estic construint un edifici d’onze mil metres quadrats. A les nits somio que s’esquerda i poc a poc es va ensorrant i cau.
Cada cop que plou la pluja es filtra per esquerdes del terrat. Regalima per tota l’escala i deixa marques d’humitats. I es dibuixen paisatges aterridors.
Mentrestant intento fer una nova vida en aquesta ciutat. Però cada decisió que prenc és tan desastrosa que no em puc deixar de preguntar si hi ha una manera de fer-ho pitjor.
“Hoy te ha vuelto a equivocar un nuevo error, un nuevo error. No sé cuántos llevas ya, casi un millón, casi un millón. Es tan fácil para ti equivocarte al elegir. Que he empezado a sospechar que no es una cuestión de azar. ¿Alguien sabe si se cura con la edad? ¿Alguien me podría contestar si hay una manera de hacerlo peor?”
|
||||
7. |
Los desengaños
05:20
|
|||
¿Me estás diciendo que así se viven los desengaños con casi cuarenta? ¿Que las heridas que uno pensaba que habían cerrado, cicatrizadas, se abren de golpe y sangran juntas y te recuerdan que nunca curan? ¿Que los errores que habías enterrado hoy resucitan y se sientan a tu lado y nunca dejan de doler jamás?
¿Me estas contando que con los años no eres más fuerte si no al contrario? ¿Que cada golpe se multiplica por las derrotas de tu pasado y se produce una resonancia que cruza el tiempo y las distancias? ¿Y los fracasos que creías superados vuelven contigo y bailan juntos a tu lado y nunca dejan de doler jamás?
Esto no es lo que pasaba en el final de Dirty Dancing. Él volvía y la besaba y se fundían en un baile. Yo volví para besarla y ella dijo ya es muy tarde y me encontré bailando solo en el bar del aeropuerto. Si es así como se vive siendo adulto un desengaño creo que no quiero enamorarme nunca más.
Estaba Marta dolorosa viendo sus fuerzas llegar a su fin.
|
||||
8. |
El moment precís
02:15
|
|||
En el momento precís, en el moment exacte alguna cosa dic i deixen de trucar-me. Ai, i em passo els dies repassant cadascun dels comentaris i no arribo mai a cap conclusió. I quan ja passa un mes i perdo l’esperança començo a sospitar que no és el que dic, és el que faig. Alguna cosa que faig.
I aixó no ho podré canviar mai.
|
discosdekirlian Barcelona, Spain
Casa de Discos y Libros. Independent Record Label. A.O.P. (Adult Oriented Pop)
discosdekirlian@gmail.com
Streaming and Download help
If you like DK58 Això no ho podré canviar mai, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp