1. |
Els llacs
02:32
|
|||
Dies clars, dies de gel,
endavant, no hi ha paranys.
Abraçats no tindrem fred,
en aquest lloc on morirem.
Esclata el cel, quan vindràs?
Som aquí, això ja ho saps.
No sé perquè no sempre et veig,
no voldrem mai ser el mateix.
Hivernarem traçant el temps,
el curs del riu, la seva veu.
Ja no serem el que érem,
no mirarem mai enrere.
Esperarem pacients l'hivern,
les tempestes buscarem.
Sobre la neu ja queda el rastre
de les nostres petjades.
Totes les cançons són ciutats,
totes les cançons que han cremat.
Els llacs
Nedarem per primer cop
per tots aquests llacs,
encara tan suaus.
Nedarem tots els llacs
que mai van glaçar,
que sempre vas veure
d’un lloc tan llunyà.
Encara ets tan bonica
malgrat tots els anys
que fa que els mires.
Explicarem aquells secrets
plens de coses
que encara hem de fer.
Llença-ho tot al pou més fosc,
I mira’m com,
com si fóssim,
com els millors.
com els millors,
com els millors,
com els millors.
|
||||
2. |
Incendi
03:14
|
|||
No fa falta que hi hagi un incendi,
sortiré d´aquesta enyorança,
sempre seré el primer en salvar-me,
sempre faré tot el que faci falta.
No em quedaré.
Aquest lloc no m’agrada.
No hi ha flames que cremin per sempre
mai s’ofega aquella esperança,
sé que només jo podré escapar-me,
sé que arribaré fins aquella platja.
No hi ha flames que cremin per sempre.
|
||||
3. |
Tornar a casa
03:39
|
|||
Potser ja ha arribat el moment de tornar a casa.
Potser és el moment de tornar a veure't un cop més
I dir-te si tu vens, sense més, sense més
Explicar-te que he plorat
i tornar-te per fi les claus,
saber qui ets i on has anat.
Recordar el què vam ser,
què és el que veig al meu davant,
i què va passar, sense voler?
Potser és el moment de tornar on les derrotes van fer volar
les paraules que tu i jo
sempre vam empassar.
Explicar-te que he plorat
i tornar-te per fi les claus,
saber qui ets i on has anat.
Recordar el què vam ser,
què és el que veig al meu davant,
i què va passar, sense voler?
|
||||
4. |
Tard
04:31
|
|||
No queden veus que es facin escoltar
ni tremolen les naus que veiem,
només som els que van naufragar més enllà
intentant ser algú especial,
intentant ser algú especial.
No crec que haguem entès res de res,
ni qui som, d'on venim, ni on anem.
Hem de marxar perquè avui s'ha fet tard,
ja ho resoldrem en un altre moment,
intentant ser algú especial,
intentant ser algú especial.
No, no hi fa res si és mentida,
No, no hi fa res si és veritat.
L'espantaocells es pregunta qui és,
ja no serveix: han marxat els ocells.
Els seus cabells juganers amb el vent
mentre ell no mou res del que és,
mentre ell no mou res del que és.
No, no hi fa res si és mentida,
No, no hi fa res si és veritat
No, no hi fa res si és mentida.
|
||||
5. |
Alaska
02:38
|
|||
Dies clars, dies de gel,
endavant, no hi ha paranys.
Abraçats no tindrem fred,
en aquest lloc on morirem.
Esclata el cel, quan vindràs?
Som aquí, això ja ho saps.
No sé perquè no sempre et veig,
no voldrem mai ser el mateix.
Hivernarem traçant el temps,
el curs del riu, la seva veu.
Ja no serem el que érem,
no mirarem mai enrere.
Esperarem pacients l'hivern,
les tempestes buscarem.
Sobre la neu ja queda el rastre
de les nostres petjades.
Totes les cançons són ciutats,
totes les cançons que han cremat.
|
||||
6. |
Sota el nostre cel
02:43
|
|||
Recordo aquella nit
que el cel era tan buit,
sentiem el seu fred
amb la punta dels dits.
Dits que agafaves
amb la teva mà,
sense esperar res,
deixant-me anar.
Recordo aquella nit
que mai m’oblidaves,
corries i t’era igual
saber on et portava.
El color dels teus llavis:
un blau que mai s’acaba.
La lluna que s’amaga,
i no vol marxar.
No hem après com són els demès.
|
||||
7. |
Varsòvia
03:06
|
|||
Misteris que demà seran
en una frase sense entendre,
les paraules són deixades a l'atzar.
La força d'una idea que se’n va
sense cridar, sense saber perquè ha passat.
Abraça’m sempre que et sentis volàtil
en el vent que plora en silenci,
sota la pluja que mai s'acaba
no sabrem qui eren els altres
ni entendrem el seu missatge amagat,
són un silenci, i ningú mai més els podrà mai escoltar.
Varsòvia
Soviètic com l’alè glaçat
desbotonant-me en la misèria:
cada trau del mur on m’afuselles
és la història d’una absència dactilar
és la memòria, és la metralla. Foradant.
La traça bruta i negra de pneumàtics.
A la neu. La neu, que fa silenci
|
||||
8. |
Fum
02:45
|
|||
Aquell fum que marxa,
que s'emporta el vent,
ets tu quan et veig,
sense voler s'esvaeix.
Aquella llum que apagues
sense saber el perquè,
és com quan tu marxes
i veig que ja no hi ets.
El llampec que em trenca
sense temps de res,
que em deixa amb les ganes
de saber-ne encara més.
|
||||
9. |
Sol
03:24
|
|||
Somriu el sol radiant
surt el fum de l'asfalt
a cap Déu resarem
ni les ànimes evocarem
Els núvols estan farts
ja han marxat,
han deixat pas
aquest dia radiant.
Mirant al voltant
amb ulls brillants
els temps han canviat
ja no tornaran
Perviu en el temps,
la llavor d'un moment
això no és cap adeu
on siguem recordarem
Saber que ets aquí
que en formes part,
som els d'abans
en dies estranys.
Ningú ens va dir
que seria així,
però dies com avui
tracen el camí.
|
||||
10. |
Totes els flors
03:14
|
|||
Tot cau lentament
mentre s'obre el cel,
ho miro encongit
pel desconcert.
Camino cap a tu
sense saber on ets,
el món s’ensorra,
et trobaré segur.
Suren pel vent
els crits de la gent,
la majoria saben
que aniran a l’infern.
Si fossis aquí
no sabria que dir
però no tindria por
si estiguéssis amb mi.
si estiguéssis amb mi
Amb mi…
|
discosdekirlian Barcelona, Spain
Casa de Discos y Libros. Independent Record Label. A.O.P. (Adult Oriented Pop)
discosdekirlian@gmail.com
Streaming and Download help
If you like DK72 Alaska, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp